Cupo basc: ¿sí però no o no però sí?

Fa un parell de dies ens van desdejunar amb el vot en contra de Compromís en la proposta de Cupo Basc que han pactat el PNB i el Govern de Rajoy. Encuriosit per la notícia vaig entrar a llegir-ne més enllà del titular i vaig trobar sorprés dos tipus d'explicacions. 
















La primera em semblava molt raonable i coherent amb la manifestació de dissabte i les reivindicacions d'un sistema de finançament autonòmic més just amb els valencians. En la situació actual ens estem jugant un sistema de benestar i unes infrastructures que són vitals per aprofitar les grans oportunitats de futur que presenta la nostra terra. Es tractava de votar en contra del càlcul o recàlcul al qual havien arribat els nacionalistes bascos del PNV i els nacionalistes espanyols del PP. Em sembla lògic i coherent votar en contra d'un càlcul que s'ha fet sense saber quina part del conjunt d'ingressos estatals li correspon als valencians. Millor dit, sabent-ho i sabent que és injusta. Per tant, un partit valencià que vulga ser lleial amb els seus representats no pot votar a favor de res mentre no ens diguen clarament quina part ens toca a nosaltres i eixa part siga justa.

Ara bé, la meua curiositat sorgia d'un altre tipus de consideracions. El portaveu d'Hisenda al Congrés dels Diputats de Compromís Ignasi Candela es despatxava amb unes declaracions que es poden llegir encara en compromis.net en les quals diu que el cupo basc és contrari a l'equitat i discriminatori. Per tant, el que estava fent Compromís era votar en contra del cupo com a concepte i no com a càlcul. Als dos dies Baldoví va intentar arreglar-ho però la notícia encara està ahí penjada.


Votar en contra del cupo basc com a concepte significa -en coherència- renunciar a eixe sistema per al País Valencià. Més encara, suposa renunciar a este sistema per a una hipotètica reforma institucional de l'Estat Espanyol cap a un sistema federal. La diferència bàsica entre un sistema federal i un autonòmic és la residència de la sobirània (fiscal) i els acords que s'han de construir per aportar a un sistema de compensació i solidaritat interterritorial. De fet, ara per ara, eixe és el sistema de la Unió Europea si no m'equivoque. Els estats recapten i després fan aportacions a la UE com a mecanisme de solidaritat i compensació.

És molt estrany que Compromís considere que el cupo siga no equitatiu i discriminatori si vol impulsar una reforma federal a Espanya. Votar en contra del càlcul actual és fàcil d'explicar perquè és una situació conjuntural però votar en contra del cupo per falta d'equitat i ser un sistema discriminatori té unes implicacions ideològiques i polítiques que crec que els diputats de Compromís al Congrés no han calculat bé. Com a mínim és molt estrany que el Bloc renuncie a una de les seues reivindicacions més antigues i que ara apareix (independència parcial o federalitat) com una bona solució davant el problema català (independència total i unilateral). No sembla el millor moment per baixar-se del carro.

No és un bon moment per als matissos. Els mitjans de comunicació sempre pinten amb brotxa grossa però explicar millor les coses ajudaria a entendre-les més fàcilment. A hores d'ara hi ha dos declaracions contradictòries en la pàgina web de Compromís. Una cosa és tindre diferents maneres de vore les coses i una altra és tindre les contràries. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com