El centre serà valencianista o no serà (I)

Esta setmana ha aparegut la notícia de certs contactes entre Demòcrates Valencians i exCiudadanos. L'aparició d'una rara avis al paisatge polític valencià com Demòcrates és un repte molt interessant des del punt de vista de l'anàlisi de les estratègies polítiques. Un partit nou serà deutor sempre de les primeres passes que faça. Diuen que la personalitat d'una persona es forja durant els primers cincs anys de vida. En els partits polítics és encara menys el temps necessari per construir els deutes ideològics que et limitaran durant tota la vida. 



Un dels aforismes més famosos de Joan Fuster va ser l'axioma bàsic de "el País Valencià serà d'esquerres o no serà". L'escenari i el context va marcar moltes de les paraules de Fuster que han quedat escrites sobre pedra com si foren un text sagrat. S'entén que el que realment volia dir és que una vertebració nacionalista del País Valencià només podia provenir de l'esquerra durant el franquisme. Tot i sent generosos, la veritat és que l'afirmació teòrica no resisteix cap anàlisi per superficial que siga. No hi ha cap nació al món que siga homogènia des del punt de vista ideològic. Fins i tot, jo m'atrevixc a dir que això no seria saludable. Per tant, el País Valencià serà divers i plural o no serà. De moment, no ho és.

El centre polític existix arreu del món, i algú ha d'ocupar eixe centre. Fins l'aparició de Ciudadanos el centre polític era una de les cares dels polièdrics PSOE o PP. Depén de quin sector d'eixos partits dominava l'hegemonia i interepretava el sentit comú ocupava el centre polític. L'aparició de Ciudadanos trenca la bifurcació i intenta construir una triangulació. Ara bé, Ciudadanos naix amb pecat original. És molt important conèixer l'ADN d'un partit per saber quin és el seu perímetre. Ciudadanos perd el centre quan es tracta d'identitat. Ciudadanos va nàixer com a partit defensiu, reactiu i antinacionalista a Catalunya. I això no ho pot evitar, és la seua naturalesa. Per això Ciudadanos perd el centre constantment. No sap mantindre els equilibris.

A terres valencianes Ciudadanos s'ha situat en eixe àmbit, pràcticament com a hereu del blaverisme. Un partit anti. Ser un partit anti determina moltes coses. La primera és que és difícil que sàpia estructurar propostes en positiu perquè el pegament que els alimenta és el rebuig d'altres idees, no les idees pròpies. De fet, el trencament de Ciudadanos pot vindre d'este xicotet engany inicial (somos de centro) que després ha quedat clar que no és cert. 

Per situar-se al mig dels diversos eixos ideològics valencians s'ha de controlar tots els eixos i especialment l'equalitzador de l'esquerra. La dreta és molt més senzilla i bàsica perquè funciona amb eixos clàssics com ara tradició-seguretat-llibertat-representació. Però controlar elements transversals de l'esquerra és molt important.

En l'eix econòmic que és el principal situar-se en el centre implica, ara per ara, operar amb una ideologia sòcioliberal. El repartiment de les competències que va fer la Constitució del 78 deixa a les comunitats autònomes tot el pes de l'estat del benestar. Un partit de centre ha de saber gestionar amb garanties i convicció eixe respecte a un sistema de benestar millorable per desenvolupat. Una altra cosa són les fòrmules per garantir eixe dret. La distància que s'està creant entre la gestió pública (rígida i lenta) i la gestió privada (flexible i ràpida) és massa gran. Cal acostar estes dos posicions. Seria un repte del centre. Per tant, un partit autonòmic ho té complicat per construir un model de societat diferent si s'atén a les seues competències. Si no s'atén a les seues competències, com és el cas de l'actual Govern del Botànic, obtindrà una resposta estatal negativa en forma de recursos. El sistema autonòmic està dissenyat així. Si algú vol reformular el model de convivència econòmica i social haurà de bastir una força estatal reformista i regeneradora. Les autonomies en això només podràn acompanyar una reforma estatal. Un partit de centre ha de ser un gran gestor del present i de la realitat existent, centrar-se en l'ara i ací.  Ha de saber situar a la dreta en el passat i a l'esquerra en el futur com a marcs del relat polític.
Per supost ha de treballar les enquestes del CIS contínuament i no perdre mai de la vista que les prioritats d'un politic són resoldre els problemes que els ciutadans plantegen i no els problemes que el seu partit planteja. Governar és oblidar la visió de part i obtindre una visió de conjunt.

L'eix identitari és el més complex perquè a pesar que a Espanya funcionem amb identitats superposadades des de fa segles, el nacionalisme castellà no acaba d'entendre res. Per això, experiments com Ciudadanos no acabaran per tindre èxit a la Comunitat Valenciana. No entenen determinades qüestions que són molt de detall, molt súbtils com ara el tema lingüístic o cultural. Pensen en binari, i per als valencians poques coses són binàries. Per això, un partit de centre haurà d'ocupar un espai identitari central. I central al frustrat País Valencià, Antic Regne de València i actual Comunitat Valenciana significa precisament assentar-se sobre un autonomisme avançat, just i equitatiu. Els valencians no contemplen fòrmules alternatives. Se senten còmodes dins de l'actual sistema i estructura política. De fet, si hi ha alguna desviació és més aviat per a recentralitzar competències. I potser un partit de centre valencià haurà d'estar atent per si alguna de les competències enverinades convindria recentralitzar-la.

Dit això, és obvi que no és pot sobreviure políticament per estes terres sense la referència catalana. A qualsevol nou partit intentaran situar-lo en l'eix de la referència catalana. Un dels mals que li va fer Fuster a este país va ser crear la referència catalana. Un valencià és o no és segons el nivell de relació i afectivitat que tinga amb un poble que viu al nord. És un xicotet desastre identitari. Definir-te no per tu mateix sinó per la relació que tens amb uns altres. Trencar eixa referència és fonamental, imprescindible, indefugible. Un partit valencià ha de ser simplement un partit valencià. Defenent una llengua que és el valencià amb unes normes fixades per valencians. Defenent la cultura pròpia però en un sentit obert, oferint una clara imatge de bilingüisme de convivència també dins del propi partit. Amb veus valencianes en castellà i en valencià. També defenent el model econòmic propi i l'autogovern com a millor forma de servir als ciutadans. Estar a prop és garantia de conèixer el territori i les seues necessitats.

Per sort la referència catalana es difumina per excés. Ara mateixa, situar-se dins del pack "catalanista" significa convertir-se en rupturista i independentista. Els valencians no hauríem d'estar en eixe debat i qui estiga acabarà fora del perìmetre de la centralitat política. I tot que el blaverisme violent continua existint ha perdut moltíssima permeabilitat social. Potser perquè com afirma Vicent Flor s'ha convertit en paradigma dominant. En tot cas, hi ha molts fronts i batalles que ja han caducat i es poden obviar. Durant anys no existira una altra finestra on la referència catalana siga més fàcil de burlar.

Després tenim l'eix tradició-evolució. Mentre l'equalitzador de l'esquerra distorsiona perquè té a tot volum totes les seues línies, un partit de centre ha de saber equalitzar quines causes han arribat a ser transversals i quines són encara de nínxol. Per exemple, a nivell adolescent l'animalisme és una causa transversal. Per tant, en una dècada tot el que està relacionat amb els animals tindrà molta importància però de moment encara no. Es pot fer camí però sobre segur. El medi ambient serà determinant no sols per qüestions electorals sinó de supervivència humana. El tema de gènere continuarà endavant. La qüestió més important és gestionar bé els ritmes de manera que done temps a digerir els canvis sense que es detecte una amenaça a les tradicions. Així per exemple, la velocitat desbocada de Grezzi amb la mobilitat està costant molt d'explicar i d'entendre.

Dominar els eixos bàsic i ocupar espais centrals en tots els eixos és el pas més important de definició i formació identitària perquè determinarà les teues potencialitas futures. Reduirà les amenaces i facilitarà les oportunitats. Després d'una primera etapa de creació, cohesió i definició no tancar portes serà la única garantia de poder crèixer en el futur.



copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com