Lectures urgents i lectures importants sobre les eleccions a Catalunya

Les coses passen tan ràpid que les hem de pensar ràpid. I el pensament i la velocitat no són bons amics. Les xarxes socials té proporcionen un mostreig ràpid d'anàlisis urgents i immediats i habitualment parcials per la precipitació. Evidentment qualsevol anàlisi és parcial però ens estem conformant amb anar permanentment amb les llums curtes. No és que no ens plantegem posar les llargues que potser sí. És que mai pensem en parar el cotxe. 



Hi ha un conjunt de persones que s'ha instal·lat en les barricades. Hi ha barricada independentista que pretén demostrar -siga com siga- que "no passaran". Per tant, fan una lectura de resistència independentista davant l'atac del "lado oscuro". Eixe ressistèncialisme els resulta suficient. Els suposa la zona de confort. Están contents perquè han blindat dos milions d'independentistes. Tanmateix amb dos milions de persones -ni la meïtat de Catalunya- no es pot fundar una república. No val la voluntat de ser un poble, a més has de tindre els mitjans, les capacitats, les complicitats.  El problema és que governar no és ressistir, ni mirar la manera de enganyar l'Estat, ni trobar l'amagatall necessari per guanyar símbols o relats. Governar és servir i ser útil als teus compatriotes, i el bloc independentista ha oblidat -alguns de manera inconsient i altres de manera deliberada- que es presenta a les eleccions no per a resistir sino per a governar.

La gent que s'identifica amb l'unionisme unilateral també semblen contents amb la seua mitat. També són l'altra mitat i volen amagar els altres tancant-los en el manicomi de les idees. El bloc unionista també s'ha reafirmat en l'immobilisme. Estos no volen resistir. Estos són més de matxacar i obligar. Ciutadans ja pot estar content de superar l'adolescència política. El PP confirma la seua condició de partit estranger a Catalunya. I el PSC ni xixa ni llimonà. També están atrapats per una Constitució que fa temps que és inconstitucional perquè ja no és un instrument de convivència sinó un instrument de compressió i de creació de problemes. Amagar-se darrere la llei és una altra manera de resistencialisme. Estem com estàvem. Pitjor perquè ha passat temps.

La CUP demostra que no és tan important el resultat com la interacció. No reflexionaran perquè els partits de veritat desvetlada mai no ho fan però hauria de pensar si estant en la perifèria del sistema es pot ocupar la centralitat politica. La CUP és una d'eixes esquerres que viu a l'illa de la utopia i oblida que cada dia cal construir una realitat. Su reino no es de este mundo.

Els Comuns s'han quedat sense bandera en un concurs de banderes. En un tauler d'escacs no hi ha lloc per peces grises que es mouen de manera estranya. Tot ha de ser previsible.

La jugada de Convergència i Unió-PdCAT-Junts per Catalunya ha sigut de gran prestidigitador. Diuen que construir una marca tarda anys. JxCAT demostra que no. Des de Brusel·les es pot construir un exili, un heroi i un màrtir. I això en política és petroli.


Ningú sembla recordar que les eleccions són per a triar uns representants legislatius i un govern executiu que resolga els problemes que es van presentant intentant no crear-ne de nous. I això amb este resultat i estos vectors de relació és impossible. Podem fer eleccions cada dos setmanes que estaríem votant la votació errònia. Es governa des del present mirant cap al futur. I ací ningú semblava presentar-se per a governar. Tot el que fem des de fa temps són simulacres de referèndum.

Alguns també estàn contents per la caiguda del PP. No sé si el resultat del PP serà positiu per a Catalunya. Ara el PP pot definitivament sacrificar al PP català sense càrrecs de consciència. Un resultat tan terrible fa que Rajoy puga ser més irresponsable -si això és possible- amb Catalunya. El 155 és una porra molt gran. Atrintxerats davant la llei es dediquen a llançar els articles de la Constitució contra la gent. Mentrestant els irresponsables independentistes es dediquen a crear un relat sense contrast. Tenen una gran estratègia de comunicació i després està el no-res. Un gran buit. Res més. Sense control de la justícia, la seguretat i la fiscalitat no pot haver cap independpencia. I això ni ho tenen ni ho tindràn.


Fa temps que fem simulacres de referèndum. Han votat ja tres vegades en clau plebiscitària i no legislativa amb un resultat molt clar i que serà sostingut en el temps. Amb més d'un 80% de votants es pot dir que és molt -però molt- indicatiu de quina és la voluntat de les persones que viuen a Catalunya. Sense biaix d'escons. Fa falta una votació clara, directa, pactada sobre el tema que suposa el problema i no sobre la formació d'un nou Parlament fins que algú claudique per esgotament. I si Rajoy i el pensament conservador centralista no fora tan cec i poc intel·ligent sabria que portem tres simulacres de referèndum amb el mateix resultat favorable a la no independència. I això considerant un 51% com a guanyador. Construir un pais amb menys del 60% dels seus ciutadans em sembla un desgavell i una immoralitat democràtica. Tenim constància per tres ocasions que Catalunya no vol la independència. És el moment més intel·ligent per plantejar un referèndum i guanyar-lo. Eixa seria la tàctica més intel·ligent dels unionistes unilaterals.

En canvi l'estratègia més intel·ligent per als independentistes unilaterals és construir la bilateralitat. Amb un govern de Rajoy no tindràn mai eixa oportunitat. Si hi ha eleccions a Espanya el PP i Ciutadans milloraran el seu resultat gràcies precisament a la seua irresponsabilitat de plantejar quimeres mal fonamentades. Tenen una legislatura per intentar una moció de censura, un desequilibri o reequilibri del govern d'Espanya per produir canvis positius per a tots. No ho faran perquè viuen tapats per una bandera però és l'opció mes intel·ligent. Portar el conflicte a Madrid i no a Brusel·les. La internacionalització és un fracàs, l'estatalització és l'opció mes poderosa ara mateix.

Hi ha massa gent que oblida que la política és un sustitut de la guerra per a resoldre els conflictes. Això és cert, però no consisteix en guanyar a l'adversari sinó en evitar la "guerra" amb paraules i projectes. La pau política, l'estabilitat, la seguretat jurídica és la millor garantia que la política és útil. Entre revolució i revolcó no hi ha més que dos lletres de diferència. Revolcar-se en la revolució permanent no és una bona opció per una comunitat política. La política no és una competició d'idees sinó una col·laboració d'idees. Catalunya dividida i en bucle no és una solució a res. És un problema enquistat. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com