¿Però això del centre què és?

El sistema polític valencià ha sigut històricament anòmal. Només ha presentat dos ofertes reals. Un dilema o una dicotomia que no se correspón amb l'arc d'ideologies més habitual  de les democràcies occidentals on hi ha liberals, demòcrates cristians, conservadors, socialdemocrates, ecologistes, nacionalistes.... Només la presència d'Unió Valenciana va perturbar durant un temps la dialèctica de blaus contra rojos. Però ho va fer sense una vocació clara de centrisme simó més prompte el contrari. Per tant, poca cosa sabem sobre qué és o puga ser el centre polític. Un bon exemple recent pot ser Ciudadanos que ha intentat ocupar el centre polític a tot arreu excepte a les nostres terres on s'ha configurat com un partit més a la dreta del PP en molts aspectes com per exemple l'assetjament lingüístic cap al Valencià.



Pràcticament el centre polític valencià està per inventar i això és el que sembla intentar Demòcrates Valencians. Això permet fer un exercici teòric d'una dissecció pulcra del que podria ser el centre valencià. Permet fer un experiment més asèptic que en altres llocs on les referències acabarien per menjar-se la novetat.

De primeres el centre no és un espai estàtic. No ho és cap ideologia però especialment el centre ha d'estar atent permanent a la ubicació ideològic dels altres actors polítics. El centre ho és en referència als extrems i els extrems es mouen contínuament. Les avanguardes ideológiques de l'esquerra van obrint nous camins. Alguns acaben per quallar i altres queden en experiments. Saber a quin barco cal pujar és la decisió més complexa del centre polític. El centre és un equilibrisme permanent, un domini de la interacció política. I per això cal reunir unes caracterítiques grupals concretes.

Però quines característiques hauria de tindre un bon partit de centre?

  • Autoestima. No hauria de soprendre que l'autoestima fora un element central a cap grup polític però són habituals les faltes d'autoestima polítiques que fan impossibles alguns pactes. Per exemple, és habitual que l'esquerra clàssica tinga molts problemes d'autoestima per establir pactes de govern en pensar que els alctes dels altres "taquen" la seua puresa ideològica. L'esquerra clàssica funciona com un "centinela" idelògic que està més pendent del que fan els altres que de fer coses pròpies. Per tant, l'autoestima d'estimar les teues propostes és part fonamental d'un partit de centre. Saber quines són les teues propostes i amb quin instrument polític pots traure endavant la major part de propostes. Saber que allò que fan els altres només de vegades t'esguita. I saber què les teues propostes són les que has de traure endavant més que no vigilar els altres. Un pacte del tipus que siga està basat en la confiança i la lleialtat i només quan apareix la traició ha de obrir-se la vigilància. 
  • Maniobrabilitat. Un partit de centre ha de ser capaç d'establir diàlegs oberts amb la major part dels actors polítics presents als taulers. Les exclusions generen una enorme pèrdua de maniobrabilitat i per tant de capacitat d'influència. Negar-se a parlar amb algú tanca portes i reduix la capacitat d'interacció que és fonamental per a un partit de centre. 
  • Equilibri. Probablement siga la capacitat més complexa de mantindre en cada moment. Observar quina és la interacció ideològica i situar-se en l'espai central. Dominar el mapa polític dels actors en l'escenari per situar-se al centre de l'escena requerix observar detingudament quins són els valors socials emergents, consolidats i superats per posar l'accent en aquells que millor interpreten el pensament d'una majoria social consolidada. Així per exemple, l'animalisme és un vector ideològic emergent no consolidat que haurà de rebre molta atenció per part del centre. L'esquerra intenta colonitzar nous espais però no tots estàn en el punt de maduració suficient per superar la dicotomia del canvi. El canvi sempre és traumàtic per a part de la societat que pot voler situar-se en una zona de confort segons el moment. En este cas l'animalisme xoca amb la tradició i avaluar quina és la mesura exacta de cada cosa és la complexitat més important del centre polític. 
  • Serenitat. Un partit de centre ha de saber maniobrar reduint el dramatisme amb templança permanent. Vivim en  una societat alarmada on els ritmes són vertiginosos. Treballar amb ritmes lents i sense alarmes ni comptes arrere és la millor estratègia de pedagogia política. Paciència, prudència i presència poden ser els tres fonaments bàsics del discurs polític de centre. 
  • Discreció. Hui en dia sembla impossible actuar amb discreció en un món hiperconnectat. Tanmateix per això un cert grau de discreció serà molt valuós en el futur i ja ho hauria de ser en el present. La hipertransparència que proclama l'esquerra politica genera escletxes que fomenten el conflicte mediàtic. La política mediàtica és més mediàtica que política per la qual cosa la discreció està a mig camí entre la transparència de l'esquerra i la opacitat de la dreta. El centre ha de saber en tot moment quina informació és rellevant traslladar i quina és millor matindre en un segon plà. I tot això sense amagar res, simplement no exposant. El matís és molt pertinent per a les xarxes socials i la política d'escaparat, efectista i d'accions publicity. 
  • Fiabilitat, seguretat i previsibilitat. Ser un soci confiable en un entorn multipartidista amb predomini de la intel·ligència social és un valor afegit que reduix el nivell de rebuig. Reduir el nivell de rebuig és el vector més important del centre polític. Treballar amb un nivell de rebuig baix facilita molt la faena de posar en valor el nivell d'adhesió. Ser de fiar és un valor que hauria de ser prepolític però és habitual en l'esquerra política que no ho siga. La perseverança en la relació bilateral o multilateral amb una valoració global i no caure permamentment en el surfing mediàtic del conflicte és un treball de pedagògia política que un partit de centre ha de fer amb els seus quadres. 
  • Cohesió. Tornem a insistir que la cohesió és important en qualsevol partit polític però ho és encara més en un partit de centre. La versatilitat de les aliances pot obrir ferides internes si no s'asumix la flexibilitat i la pactabilitat com un vector predominant on els altres són la part menys important. Tindre mecanismes de creació de cohesió interns sense tindre un únic enemic extern que és la manera més senzilla de cohesionar, és un exercici continu d'introspecció optimista que no és freqüent en els grups humans (especialment els mediterranis). Esta dificultat de crear un lideratge clar però no rotund i comibinar-lo amb una coral de quadres capaços d'adaptar-se a diverses situacions amb autoestima i resiliència és una prova de foc per la qual no sol passar ni la dreta ni l'esquerra clàssiques. Tanmateix és imprescindible aprovar-la per a un partit de centre. A més a més la cohesió ha de ser compatible amb l'eficàcia organitzativa. Caldrà fugir d'un excessiu assemblearisme amb mecanismes de delegació de confiança però també donar protagonisme a les bases per mantindre una adhesió templada. Ni hiperactiva com té l'esquerra ni freda com manté la dreta. Autoestima i cohesió van de la mà en la politica de centre. Si un grup sap quina és la seua missió i amb quines persones pot arribar a aconseguir-la anirà sempre un punt per davant dels seus adversaris. 

El centre és una gestió del present continu amb la mirada posada a un horitzó próxim i real. Cal posar el timó sempre cap a un port possible i pròxim per no perdre la perspectiva. No es tracta de legitimar el present i ancorar-lo davant qualsevol canvi però sí saber navegar amb el vent a favor, si més no, sense el vent en contra. Saber esperar que les ideologies gasoses passen a l'estat líquid per dominar-les abans que arriben a ser sòlides. El centre és estar atent al canvi social, pulsar els espais comuns amb més força que els espais de conflicte. El centre és una vocació permanent de seguir avançant a la velocitat que siga. El centre és una qüestió de ritmes i de capacitat de digestió social. Oferir canvis permanents però assumibles. Equalitzar bé els diferents vectors ideològics i fer sonar cada instrument al seu temps. No anar ni massa ràpid ni massa lent. No quedar-se arrere ni deixar arrere al teu electorat. Ser ferm sense ser dur. El centre és una manera de gestionar ara i ací sense oblidar demà. Un camí amb parades però sense retrocesos. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com